PAGEAUX, DANIEL-HENRI. La littérature générale et comparée, Paris, Armand Solin éditeur
Publié le 23/06/2012
Extrait du document
Publicada l’any 1994 per Armand Solin Éditeur, La littérature générale et comparée de Daniel-Henri Pageaux, professor de Literatura general i comparada a la Universitat Sorbonne Nouvelle, Paris III, es proposa d’establir una definició —cosa que jutja de necessària periòdicament— de la naturalesa, els territoris i els contorns d’una disciplina complexa i en constant evolució des de fa més d’un segle, com és la Literatura general i comparada.
Dirigida a un públic francès, l’obra fa un repàs per les principals qüestions que aborda aquesta disciplina. Dividida en 10 capítols, repassa: Comparacions (capítol 1); Contactes i intercanvis (capítol 2); Lectures (capítol 3); Imatges (capítol 4); Temes (capítol 5); Mites (capítol 6); Gèneres, formes i models (capítol 7); Història i sistemes literaris (capítol 8); Literatura i arts (capítol 9) i Recerca i pedagogia (capítol 10). Tanca el text una breu conclusió, seguida d’una bibliografia que repassa manuals en llengua francesa, manuals estrangers, obres generals en francès, revistes, actes de congressos i col·loquis, tesis i eines bibliogràfiques. Finalment, un índex segmentat clou l’obra.
El text s’inicia amb una breu introducció en què Daniel-Henri Pageaux exposa la dificultat de fer un manual sobre una disciplina en canvi constant i situa l’obra en el marc d’altres textos que aborden la mateixa temàtica. Així, tal com explica en la mateixa introducció a la pregunta “què comparen els comparatistes’”, la resposta ha de ser “res”: perquè “la litterature génerale et comparée (l’appellation remonte à 1973) ne compare pas des textes. Ou plutôt, la confrontation n’est qu’une préparation à d’autres interrogations, d’autres recherches: mettre en relation des textes, des séries de textes, des littératures, des cultures, et suivre leur dialogue”.
«
et Weltliteratur”.
Així doncs, l’obra s’inicia amb una exposició de com s’han anat
desenvolupant els estudis de literatura comparada des de l’origen, que l’autor situa el
12 de març de 1830 a l’Ateneu de Marsell a 2.
L’evolució descrita permet observar que
l’únic aspecte de connexió entre els estudis actuals i les pràctiques dels els inicis és
l’esperit d’apertura a les literatures de les cultures estrangeres: idea central i definitòria
de la disciplina, que va entrar a la universitat a finals del primer terç del segle XX 3 i
l’activitat bàsica de la qual consistia a estudiar les relacions entre diferents literatures
(sobretot modernes).
L’activitat comparatista va ser descrita el 1931 per Paul Van
Tieghem així: “décrire un passage” 4 i l’objectiu de la mateixa era “completa r” i “unir”
les diferents hi stòries literàries: “Elle (la L ittérature générale et comparée) tissera entre
elles et au dessous d’elles les mailles d’une histoire littéraire plus générale” 5.
De tota
manera, en l’ obra Comparaison n’est pas raison, publicada l’a ny 1963, Étiemble –així
com també Roland Barthes — abogava per un engrandiment lingüístic dels estudis
comparatius, més enllà d’allò europeu.
En l’apartat següen t, “Comparatisme et
comparaison” , Pageaux se centra en l’activitat comparatista més evident, la comparació
mateixa, i explica que en el seu manual , La Littérature comparée (1967), Claude
Pichois i André Michel Rousseau van definir la disciplina en els termes següents :
La littérature comparée est l’art méthodique, par la recherche de lien d’analogie, de
parenté et d’influence, de rapprocher la littérature à d’autres domaines de
l’expression ou de la connaissance, ou bien les faits et textes littéraires entre eux,
distants ou non dans le temps ou dans l’espace, pourvu qu’ils appartiennent à
plusieurs langues ou plusieurs cultures, fissent -elles partie d’une même tradition,
afin de mieux les décrire, les comprendre ou les goûter. 6
Aquesta d efinició ha il·luminat quasi mig segle de treballs francesos i estrangers.
Però els estudis comparatius no han deixat de d’ interrogar-se sobre la seva disciplina.
I
aquí, Pageaux proposa una descripció de la pràctica de la comparació (per mitj à de la
descripció de programes, exemples, descripció de la pràctica i problemes teòrics) q ue el
porta a parlar de la “intertextualitat”.
Conclou exposant que la divers itat en els estudis
comparatius no s’explica només per la varietat de països, ni per les diferents lectures
2 En el transcurs del discurs de presentació del seu curs, Jean-Jaques Ampère hauria parlat d’una “historia
comparativa de les arts i de les lletres de tots els pobles” d’on sorgiria la “filosofia de la literatura i de les arts”.
3“Il importe en tout cas d’identifier un point de vue comparatiste chaque fois que se dessine une ligne de
partage (une frontière?) entre deux cultures; chaque fois que l’homme entreprend, par la découverte de
l’ Autre, un dialogue avec celui -ci et donc avec soi même.
Moments où la conscience de soi se trouve obligée de
sasir dans un même mouvement, ce qui est accroissement de la connaissance et redistribution immédiate de
celle -ci, recontre et différence”.
P AGEAUX , DANIEL -HENRI , La littérature générale et comparée, Paris, Armand Solin
éditeur, Paris: 1994 .
Ídem, p.
7 4 Ídem, p .
9 5 Ídem, p.
10 6 Ídem, p.
12.
»
↓↓↓ APERÇU DU DOCUMENT ↓↓↓
Liens utiles
- Littérature comparée de Pnine (Nabokov) & Cahier d'un retour au pays natal (Césaire)
- Littérature comparée
- CONFÉRENCES DE NOTRE-DAME DE PARIS. (résumé & analyse) de Henri-Dominique Lacordaire
- MÉLANGES DE LITTÉRATURE ET DE POLITIQUE de Benjamin Henri Constant de Rebecque - résumé, analyse
- Armand GUILLAUMIN: LES QUAIS DE LA SEINE A PARIS (ANALYSE DU TABLEAU).